La Universitat de Lleida se suma al manifest aprovat per la Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI, per a reivindicar i reconèixer els drets del col·lectiu lèsbic.

Manifest del Consell Nacional LGBTI pel Dia de la Visibilitat Lèsbica - 26 d’abril del 2026

Aquest 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, reafirmem la necessitat de continuar avançant en el reconeixement i la garantia efectiva dels drets de les dones lesbianes. Malgrat els avenços assolits, la visibilitat continua sent imprescindible, ja que les seves realitats i experiències encara no són plenament reconegudes. Ens fem visibles com a eina col·lectiva per combatre les discriminacions, transformar imaginaris i avançar cap a una societat més justa, plural i inclusiva.

 Malgrat els avenços legislatius dels darrers anys, les dades continuen mostrant una realitat preocupant: les agressions LGBTI-fòbiques no han desaparegut, i moltes lesbianes continuen patint discriminació en àmbits com la feina, la salut, l’habitatge o l’espai públic. La infradenúncia segueix sent alta, especialment en el cas de les dones lesbianes, sovint invisibilitzades dins les mateixes estadístiques.

Encara avui, moltes dones —a Catalunya i arreu del món— han d’amagar a qui estimen per por a represàlies, a perdre oportunitats o a ser qüestionades com a mares, professionals o ciutadanes. La lesbofòbia persisteix, sovint de manera subtil, però profundament arrelada en estructures socials, culturals i institucionals.

 Continuem sent invisibilitzades en els relats oficials, en la cultura, en els mitjans de comunicació i en la recerca. Aquesta absència no és casual: és el reflex d’un sistema que encara prioritza la norma heterosexual i penalitza la dissidència.

Per això, aquest 26 d’abril no és només una jornada de visibilitat: és una crida urgent a l’acció col·lectiva, a la corresponsabilitat institucional i a la transformació social real.

 La nostra lluita és feminista, interseccional i antiracista. No podem parlar de drets sense tenir en compte la diversitat de les experiències lèsbiques: dones migrades, trans, racialitzades, amb diversitat funcional, de diferents edats, classes socials o territoris. No hi ha alliberament parcial: o és per a totes, o no és.

 La visibilitat lèsbica no és només simbòlica: és una eina de transformació. Trenca estigmes, genera referents, educa i obre espais de llibertat, i ens fa avançar cap a una societat més justa i més democràtica.

Tot i els avenços assolits en matèria de visibilització —com la incorporació del concepte de lesbofòbia a la Llei 13/2025 i el reforç del marc de garantia de drets que aquesta estableix—, persisteixen encara situacions de discriminació i desigualtat. Per aquest motiu, reivindiquem:

• Una educació afectivosexual, inclusiva i obligatòria a totes les etapes educatives, que incorpori referents lèsbics reals i diversos.
• Una sanitat pública amb perspectiva de gènere i mirada lèsbica, que garanteixi una atenció digna, sense biaixos ni invisibilització, especialment en salut sexual i reproductiva.
•  Polítiques públiques basades en dades desagregades (sexe, gènere, edat,...) que permetin identificar i combatre les discriminacions específiques que afecten les lesbianes.

• El dret a viure amb llibertat i seguretat a tots els espais, també en l’àmbit rural, digital i esportiu, on les violències sovint queden invisibilitzades.
• El reconeixement i suport a les famílies diverses, així com la protecció efectiva dels drets de filiació i criança. 

• La incorporació efectiva de la perspectiva lèsbica en totes les polítiques feministes i LGBTI, amb recursos, seguiment i avaluació real.
• Mecanismes efectius contra la lesbofòbia, incloent-hi la formació obligatòria de professionals de serveis públics i l’enfortiment dels circuits de denúncia i acompanyament.

A tota la ciutadania: la vostra implicació és imprescindible. No n’hi ha prou amb no discriminar. Cal posicionar-se, visibilitzar, escoltar i actuar. Els drets de les lesbianes són drets humans, i la seva defensa ens interpel·la a totes i tots.

 Fem un pas més cap a un futur on estimar entre dones no sigui un acte de resistència, sinó una expressió plena de llibertat, dignitat i drets.

Ni silenciades, ni invisibles, ni qüestionades: visibles, diverses, lliures i orgulloses d’estimar-nos!

Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI